Lo que sabía desde que te fuiste
dilluns, 9 de maig del 2016
XIII
Pasan los años,
Y el frustrante y afilado viento
Sesga mi vida con su guadaña.
La bruma de alegría se
Disipa en la pulcritud del corte
Y cae a nuestros pies ante
La diáfana oscuridad.
Vuelve la realidad.
Melancolía.
Missatges més recents
Missatges més antics
Inici
Subscriure's a:
Missatges (Atom)