Decir que quiero,
Que no me iré,
Es fácil hacerlo
pero
No lo es
permanecer
Mientras el rio
corre.
Decir me quedo
Pero clavar los
pies
Mientras la
tormenta acecha
Y la cresta de la
ola
Devora el cielo
Es un acto de fe.
Decir te quiero
Decir me quedo
Decir aquí
Prometer sin
atenuantes
Es asumir el
desastre
Del navegante que
se ahoga
A merced de la
hecatombe
que él mismo
invoca.
Fa no molt vaig llegir en un cartell d'una llibreria, Documenta al carrer Pau Claris, "La millor lluita és la que es fa sense esperança". Me l'han recordat els teus actes de fe. Pensó però que la fe sempre té un punt d'esperança. M'ha agradat molt.
ResponEliminaLa veritat és que m'han agradat molt aquests últims poemes, "Entre tú y yo", "Virus", "Mare"... Aquest és cru, com sortit de les entranyes, com el símil de la llavor, un part, sanguini, natural, tant habitual com irrepetible, meravellòs.
Gràcies.
No. Gràcies a tu!! :)
ResponElimina