Hay una barrera
aquí conmigo
Que se erige
imponente
Y me
imposibilita.
Miré tus ojos,
Pero no los pude
ver.
Un muro me
impedía el cruce,
me gritaba ahora
no puedes
Pasar. Estás en
espera, de negro
Luto latente bajo
las vestiduras.
Te piensas que
son los demás
Los que se alejan
y… ¡Oh, sorpresa!
En realidad, eres
tú.
Tanques, pors, actes de fe, fantasmes que cridant en silenci a fer dissabte, terres desconegudes i una erupció, un esclat, sembla que vulguis fer un pas, un canvi. A principi de mes vas començar fent-te promeses, construïnt nous regnes, pensant en la joventut i afirmant la teva fortalesa. I entre mig familia i un virus per fer-te créixer, com la febre al nen. No sé si és així, pero si ho és, ànims!!! es cuestió de fe, d'un acte de fe.
ResponElimina